Entrenar-se en dejú o/i ‘entrenar-se baix’

Hi ha molta gent que s’entrena en dejú.

Molts ho fan simplement perquè sense esmorzar poden dormir una mica més; d’altres perquè creuen que fer exercici amb la panxa buida els ajuda a aprimar-se millor i a perdre greix corporal; i també hi ha qui ho fa amb l’objectiu de millorar el rendimient.

Però l’entrenament en dejú o amb baixa disponibilitat de carbohidrats (glucosa i glucògen) -el que en l’argot professional es coneix com ‘entrenar-se baix’- és realment una bona estratègia per aprimar-se? I és veritat que pot ajudar a aconseguir millors marques?

Els estudis comparatius fets fins ara conclouen que la gent que fa esport en dejú i els que fan esport després d’esmorzar acaben perdent el mateix greix al final del dia.

Per altra banda, ‘entrenar-se baix’ -sempre que es fagi de forma planificada i molt controlada- pot ser una estratègia per adaptar-se als greixos com a font d’energia, el que podria permetre estalviar glucògen i endarrerir l’aparició de fatiga durant una competició. Ara bé, sembla que aquesta adaptació també es pot aconseguir sense necessitat d’entrenar-se en dejú o seguint una dieta “low carb”.

Tot això i molt més ho explico en aquesta nova entrega d”Esport i Salut’:

ENTRENARSE EN AYUNAS o/y ‘ENTRENARSE BAJO’

Hay mucha gente que se entrena en ayunas. Muchos lo hacen simplemente porque sin desayunar pueden dormir un poco más; otros porque creen que hacer ejercicio con el estómago vacío les ayuda a adelgazar mejor y a perder grasa corporal; y también hay quien lo hace con el objetivo de mejorar el rendimiento.

Pero el entrenamiento en ayunas o con baja disponibilidad de carbohidratos (glucosa y glucógeno) -lo que en el argot profesional se conoce como ‘entrenarse bajo’- ¿es realmente una buena estrategia para adelgazar? ¿Y es verdad que puede ayudar a conseguir mejores marcas?.

Los estudios comparativos realizados hasta ahora concluyen que la gente que hace deporte en ayunas y los que hacen deporte después de desayunar acaban perdiendo la misma grasa al final del día.

Por otra parte, ‘entrenarse bajo’ -siempre que se haga de forma planificada y muy controlada- puede ser una estrategia para adaptarse a las grasas como fuente de energía, lo que podría permitir ahorrar glucógeno y a retrasar la aparición de fatiga durante una competición. Ahora bien, parece que esta adaptación también se puede conseguir sin necesidad de entrenarse en ayunas o con una dieta “low carb”.

Todo esto y mucho más lo cuento en esta nueva entrega de ‘Esport i Salut’.